Miri around the world

Tornar a Katmandú no va ser fàcil.

El dia abans de sortir, el guia em va dir que jo no constava enlloc i que no hi havia bitllet per mi: o la meva agència ho arreglava, o em tocava pagar 150USD allà mateix per poder tornar. Ja us vaig dir que els de l’agència eren uns inútils (ho diré, em sap greu però el meu consell és NO UTILITZEU L’AGÈNCIA RESPONSIBLE TREKS DE KATMANDÚ, la porta un català, però són cars i dolents). 

Després d’alguns emails (amb un tracte molt poc considerat donada la situació), vaig arribar al bus sense saber si podria pujar-hi o no. Per sort, havien trigat un dia però ho havien solucionat a l’últim moment, i vaig poder tornar a Katmandú, després de dos dies i unes 24 hores de carretera…

El vídeo és només un trosset del trajecte, encara a Tibet, arribant a Nepal…

Oju, als llocs on s’havia de dormir a la carretera…

Això del te ja és vici… aquí, a Lhasa, en un local molt local, on la Nathalie, la Maria i jo érem les úniques guiris. Hi havia te dolç i salat (nosaltres vam prendre el dolç), i el preu del got era com uns 5 cts d’Euro… 

Qui diu una bichisois, diu una crema de xampinyons… 

Tastant un altre te de yak, a Lhasa, amb la Nathalie. De propina, unes classes de “Le française c’est facile”, jejeje… si és que se’m donen bé els idiomes, eh! … “c’est com un bichisois…” 

Peregrins postrant-se (at eternum) davant el monestir de Jokhang, al barri tibetà de Lhasa. I aquí hi havia quatre gats! un parell d’hores més tard, la plaça estava plena i en aquest mateix lloc hi havia més de cent persones així…

Primera nit nevant a Lhasa, amb la Nathalie

Finalment vam arribar a Lhasa. Tot i ser la capital de Tibet, en realitat és una macrociutat xinesa plena de policies. La primera nit ens va nevar i tot! Semblava que estiguéssim a dins d’una pel·lícula, menjant sopa en un “garito” ple de xinesos i pelades de fred.

Una de les principals atraccions de Lhasa és el Palau de Potala, el que havia estat la residència del Dalai Lama.

És un edifici enorme, ple de sales de reunions, d’estudi, habitacions, zones de meditació, de recepcions polítiques, etc. És exageradament gran i està ple de “trastos”; admetem-ho, moltes de les sales són pràcticament magatzems com els d’”Indiana Jones i l’Arca Perduda”, on s’hi acumulen figuretes de buda i altres relíquies, que suposo que no saben on més posar. Un altre fet pertorbador de Potala (que es veu a tots els monestirs budistes, però potser aquí una mica més exagerat) són les fotografies dels Lames que normalment pengen a les parets de les sales de meditació: sabent que aquestes fotografies les ha de veure tanta gent, podrien cuidar-les una miqueta, no? De debò, la majoria d’imatges estan desenfocades, mal enquadrades, o han pillat al Lama en un gest d’allò menys fotogènic… no els hi fan justícia, però fan la visita un pèl més entretinguda.

A dins de la residència també hi ha les tombes d’alguns Lames. Impressionant, però no en el sentit místic del terme. Alguna d’elles, a més de centenars de diamants i pedres precioses, estan fetes de més de 3.500 kilos d’or… tot un exemple d’austeritat…

L’altre punt clau de Lhasa, i potser molt més interessant, és el mercat de Bharkor, el que seria el barri purament tibetà.  

Ens hi vam perdre vàries vegades, entre les botiguetes de roba per monjos i les parades de formatge de yak.

Aquesta zona també és un bon lloc per tastar diferents formes de te de yak. 

Seguint a una família tibetana per l’estupa… (al final ens vam fer amics i tot!)